J3L 2019 – Partida de recreació histórica

J3L 2019 – Partida de recreació histórica

A continuació os oferim informació histórica en la que s’encabeix la recreació que realitzarem durant les jornades.

SETGE DE LLEIDA – 2 OCTUBRE A 12 NOVEMBRE DE 1707

ANTECEDENTS
El setge de Lleida es produeix dins del context de la Guerra de Successió (1707-1714) que va enfrontar a Carles III d’Àustria amb Felip V de Borbó. La guerra de successió a la península ibèrica s’havia desenvolupat fins aquest moment sense resultats claus però en aquell mateix any de 1707 es produeix la batalla d’Almansa (25/IV/1707). Aquesta batalla  trenca l’equilibri al cantó de la casa de Borbó provocant la caiguda d’Aragó i Valencia en les seves mans. Cinc mesos després l’exercit de Felip V es troba molt a prop de Lleida.

LLEIDA 1707
La defensa de Lleida recau en un conjunt de tropes angleses, holandeses, portugueses i catalanes arribant prop dels 2500 efectius davant els 20.000 (algunes fonts les eleven fins a 30.000) del exercit borbònic.
El parer dels comandaments esta dividit. Així els naturals, juntament amb portuguesos i una gran part de la oficialitat holandesa son a favor de la resistència creient que la defensa es possible i que feta bretxa en la ciutat seria possible la retirada al castell de La Seu on esperar el relleu austriacista o negociar una capitulació pactada. Anglesos i uns pocs oficials holandesos son mes partidaris de la rendició donada la enorme diferencia de forces per evitar un patiment innecessari a la població civil.

Mentre els comandaments discuteixen pel que vindrà després , la guarnició prenent la iniciativa i aprofitant el dèbil cordó de setge realitza una sortida. Aquesta, realitzada a
mitges per la Coronela de Lleida i voluntaris de les poblacions properes va arribar fins les rodalies de Fraga on s’apodera d’un sorprès convoi borbònic de mes de 300 bèsties

de càrrega carregades de queviures per l’exercit de Felip V. Perseguits per les tropes franceses baix el comandament de Monsieur de Fontboisart no  aconsegueix atrapar-los fins els voltants del castell de Gardeny on son repel·lits pel foc d’artilleria. Amb un cost de 4 morts i 7 ferits, els lleidatans  aconsegueixen fer entrar a Lleida les mes de 300 bèsties de càrrega amb queviures i 25 presoners per les portes que es trobaven on avui acaba el carrer San Antoni a l’eix comercial.

Un altre incident durant el setge (i recopilat per l’historiador Feliu de la Penya en els seus Anales de Catalunya 1709) es el de la lleidatana Maria Sauret que al sortir per recollir aigua fora de les muralles fou assaltada per un soldat francès. Aquesta va  aconseguir estomacar-lo a cops i capturar-lo amb  fusell i cavall.

Epílog
Les tropes borbòniques van estrènyer el cerc fins que fou impossible realitzar mes accions com les descrites.

L’assalt es va produir des del que ara es el barri de Pardinyes amb un bombardeig  metòdic i de manual. Per la primera setmana de novembre les tropes borbòniques havien entrat a la ciutat i únicament el castell resistia mentre ja s’havien produït matances de civils per part de les tropes franco-espanyoles. El 12 de novembre capitulava la guarnició i segons els terminis de dita capitulació la guarnició va abandonar la ciutat i el castellà de Gardeny amb armes i munició.